Twist kumbaià
Sovint amic massa sovint
sento una angoixa dins del pit
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem La escollit
Potser amb el crit potser amb les mans
obrirem pas farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que creix La a cada instant
I el nostre esforç esperançat
lluita fidel
serà com l'arbre que és valent
a cops de pluja a cops de vent
Cada dia és un nou pas, cada nit un nou repòs
cada gota de rosada, nova frescor
Sigues lliure i camina cap a l'estel que em vulguis guanyar (laraila)
no pensis el que els altres et diran (lalaila)
deixa que la pluja mulli els teus cabells daurats
petites gotes fredes tremolant
Algun jorn la vida un company et donarà (laraila)
de la seva ma caminaràs
dolços llavis tendres i un parlar suau
per fer millor la vida a cada instant.
Per fer millor la vida, per fer millor la vida
per fer millor la vida a cada instant
Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols
ficar-me al mig del fang com ho han fet molts
compartir el poc aliment que porto al meu sarró
tan si m'omple la joia com si em buida la tristor
Vindran dies d'angoixa vindran dies d'il·lusió
com la terra és incerta així sóc jo
dubtaré del compromís i a voltes diré no
No em mancarà quan calgui decisió.
Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany
Amb la llum resplendent la força del vent m'empeny endavant.
Veuré milers com jo que van vencent la por.
Són els homes que van vencent la por.
Alleugeriré el pas duent amb mi el sarró
És la joia i l'esperit la força i el crit que em guia endavant
I avivaré amb el cant el pas dels meus companys
Tan lleuger com el pas dels meus companys
Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor
faré una cabana de pedra i de fang
on la terra em doni el seu guany
Clavaré les meves arrels
creixent de cara al cel
donaré fruit abundós
i l'hivern em despullarà
de neu em cobrirà,
neu que es fondrà a poc a poc.
I després de la lluita intensa vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç
i els fills que em segueixin potser marxaran
però vagin on vagin constants
Clavarán les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós
i l'hivern els despullarà
de neu els cobrirà
neu que s fondrà poc a poc.
Cada dia és un nou pas, cada nit un nou repòs
Cada gota de rosada nova frescor
Per fer millor la vida, per fer millor la vida
Per fer millor la vida a cada instant
Writer/s: Joan Vilamala/ Joan Crosas/ Popular,Joan Crosas/ Popular