Una mica de força
tot, com si poguéssim viure sense dubtes. Ja no esperem la veritat, no hi ha cel ni infern;
aleshores, per què plorem, si les llàgrimes s'assequen tan de pressa? Tot s'ha perdut, els bons
temps no tornaran; au, dóna'm una mica de forca, vols? Quan érem més joves no temíem res,
la sang era ben neta dins dels nostres cors i la llum ens brillava blanca als ulls. Ara ja tant se'ns
en dóna el món, potser la Terra ens fa d'infern; aleshores, per què somiem, si |'amor s'acaba
tan aviat? Tot s'ha perdut, els bons temps no tomaran; au, dóna'm una mica de forca, vols?
Tot s'ha perdut, els bons temps no tomaran; només tu em pots ajudar a posar-me dempeus.
Writer/s: Jordi Boixadós