Un mar
com podria ser el meu món
fora d'aquestes parets tancat.
Bombolles d'esperança
que han acabat,
com els meus somnis trencats,
guardats al fons d'un calaix.
Veig passar cada matí el meu tren
que em portaria a aquell lloc,
que em donaria el què he desitjat.
Mentre espero i desespero,
amago la por al què desconec,
la por al què passarà.
Un mar per viure!
A mil anys llum de tu
estic sentint que, per primer cop,
la sort sembla que em somriu.
Potser ha estat sempre així.
A mil anys llum de tu estic vivint
cada segon com si fos l'últim.
I ara estic a més de
mil anys llum de mi.
Passo els dies pensant
què hauria passat
si en comptes d'abaixar el cap
hagués seguit endavant.
Perquè per més que intento
valorar el que tinc,
sento que m'estic perdent
la millor part del camí.
Busco entre llibres plens de pols
les frases que voldria sentir,
que voldria escoltar de tu.
Visc en un dia a dia programat,
en tot moment remarcat
per tot el que és comú.
Un mar per viure!
Writer/s: Edna