Vaixells de paper

Tancat per Defunció


Corrent per camps que ja no són camps
Juràvem que sempre seríem amics
El temps passava sense pressa
Tot just començàvem a gratar el món

I quan plovia fèiem vaixells de paper
que s'enduia el riu que es feia pel carrer

No teníem records, érem lleugers (els records pesen)
Hi havia cavalls, drapaires i l'home del gel
La ràdio de la mare, l'eixida i els carrers sense asfalt
I així descobríem que ens anàvem fent grans

I quan plovia fèiem vaixells de paper
que s'enduia el riu que es feia pel carrer

I ara em pregunto on us heu perdut amics de infància
on són aquells llargs dies plens com arbres de Maig
Quan l'aire reia i nosaltres érem el vent
Quan l'aire reia i nosaltres érem el vent

Quan no sabíem que l'amistat era fràgil
com els vaixells de paper
I que el riu es faria gran i ens duria lluny
cap el mar immens del viure

I quan plovia fèiem vaixells de paper
que s'enduia el riu que es feia pel carrer

The most viewed

Tancat per Defunció songs in April