Vergonya


I la bomba esclata en la ciutat,
i el poble avança amb ganes de sang
No podran no ens aturaran,
és l’hora família tothom al combat!

S’apropa la revolta i la comencem cantant.
Abusen de poder, ja n’estem farts
d’aguantar a una colla de babaus
que l’únic que volen és viure en un palau.
Són cotxes limusines guardaespatlles personals
copeta de whisky i puros cubans
Als que manen vergonya!
Als que manen vergonya!

I la bomba esclata en la ciutat...

I moltíssimes famílies no poden passar el mes
mentre uns mengen caviar, que val molts calers.
No veuen el problema, escassos de consciència.
Hi ha molta diferència entre ells i el poble obrer
Lluita sindical, creant arrels de base
ells voldran més calers, nosaltres les seves cares.
Als que manen vergonya!
Als que manen vergonya!

Fins que ningú pateixi abús, i canviï la situació
Fins que tots siguem iguals, sense distincions.
Guerra de classes, PAM!
Guerra al racisme, PA PA PAM!
Guerra al poder, PAM!
Guerra si hi ha fam, si hi ha privilegis!

I la bomba esclata en la ciutat...

Sortim al carrer, pintades i murals
fent contracultura avancem cap endavant.
No podran no ens aturaran,
el poder del poble cada dia ens fa mes grans!
Lluita popular, cultura de carrer
que diguin el que vulguin que el poder es del jovent
Als que manen vergonya!
Als que manen vergonya!

I la bomba esclata en la ciutat...