Viatge a l'imperi
antigues memòries com dreceres del temps,
vau deixar Sicília i les guerres de tants anys,
vau seguir Roger, el més gran dels comandants.
Andrònic demana el servei dels catalans,
els turcs amenacen l'imperi d'Orient.
Accepten l'empresa, l'aventura i el botí,
gaire anys de treva no són el seu destí.
Confins d'Anatòlia, nits de foc i lluna,
cants sobre les espurnes
fan fugir-ne l'enemic,
fan fugir-ne l'enemic.
Ombres silencioses mentre dorm el campament
duen llances curtes i dents de serra al coltell.
Inferiors en nombre derroten els otomans
i després els búlgars i també els venecians.
Ningú no s'ho explica, ni els reis ni els cronistes.
Un cop rere l'altre
fan fugir-ne l'enemic,
fan fugir-ne l'enemic.
Berenguer d'Entença, Rocafort i Muntaner
esperit d'almogàvers, record del més gran passat.
Writer/s: Narcís Miranda