Comentarios
Sàmara és el tercer dels treballs publicats per VerdCel (llibre-disc-dvd). Fins ara sols dues variables, les espacials havien entrat al joc. Però ara al incorporar el temps, llavors es pot introduïr la vida d'una persona, i la història d'un poble.
En aquest sentit, a nivell de disc, VerdCel assoleixen un nou repte, el d'afegir al disc i al llibre (aquest cop de 100 pàgines), un curtmetratge-documental i les pròpies videoprojeccions (dels directes), així com un clip del senzill Arbres, software i un té.
La protagonista d'aquesta història és una dona, una dona de 90 anys, que a través de la seua vida fem, alhora, un recorregut pel segle XX. El llibre on hi és tot aquest treball conté 100 pàgines conté el còmic il·lustrat amb una qualitat exquisida, acompanyat de poesia.
Sàmara va comptar amb l'ofici del productor musical Borja Penalba, de l'actor Juli Cantó i del realitzador Octavi Masià; també amb la col·laboració dels escriptors: Isabel Clara Simó, Manel Rodríguez Castelló i Betlem Cuesta Cremades.
Les etapes d'una vida humana i la història d'un poble units en un sol arbre que creix a qualsevol indret; la sàvia que corre per dins seu en les dues direccions (artèries i venes, passat i present), injecta aliment a la llavor per a què - conscient del què és - es deixe caure, vole enllà pel seu pes, i arrele allà on aterre.
Excavar als orígens de VerdCel significa entrar dins les portes del temps d'un poble paradoxal, entre natural i industrial; de fàbriques vora riu, sènies, fil de vint i drapaires, metal·lúrgia i artesana manufactura, masos mecanitzats, amos i moviments sindicals, guerra i postguerra, república i dictadura, espais d'arqueologia industrial. Amb un entorn natural dibuixat de testimonis àrabs, pedregars, horts i bancals de secà, caves de neu, herbes aromàtiques, salts d'aigua i barrancs. Unes arrels d'un poble que VerdCel ens mostra a través dels ulls dels avantpassats, gent que ha viscut i ha construït aquest llegat; els processos històrics del segle XX contats ara pel relat d'emocions des d'un lloc i amb un prisma vital concrets, universalment humans.
Una dona nonagenària amb les seues vivències deixarà impressions als paisatges emocionals del nou treball dels VerdCel; com venen fent habitualment a partir de cançons, imatges (videojeing), textos i interpretació.