Cap al cel (Marina Rossell) [2002]
1.L'emigrant (Mossèn Cinto Verdaguer - Amadeu Vives)
2.La Santa Espina (Àngel Guimerà - Enric Morera)
3.Marinada (Popular catalana)
4.Barca del temps (Salvador Espriu - Marina Rossell)
5.Mare de Déu del Món (Marina Rossell)
6.Pregària a la Verge del Remei (Esteve Suñol - Lluís Millet)
7.Els contrabandistes (Popular catalana - Joan Ollé - Marina Rossell)
8.Rosó o [Pel teu amor] (Miquel Poal Aragall - Josep Ribas)
9.Virolai (Mossèn Cinto Verdaguer - Josep Rodoreda)
10.La mare de Déu quan era xiqueta / Dorm, nino (Popular catalana)
11.Cant espiritual (Joan Maragall - Marina Rossell)
2.La Santa Espina (Àngel Guimerà - Enric Morera)
3.Marinada (Popular catalana)
4.Barca del temps (Salvador Espriu - Marina Rossell)
5.Mare de Déu del Món (Marina Rossell)
6.Pregària a la Verge del Remei (Esteve Suñol - Lluís Millet)
7.Els contrabandistes (Popular catalana - Joan Ollé - Marina Rossell)
8.Rosó o [Pel teu amor] (Miquel Poal Aragall - Josep Ribas)
9.Virolai (Mossèn Cinto Verdaguer - Josep Rodoreda)
10.La mare de Déu quan era xiqueta / Dorm, nino (Popular catalana)
11.Cant espiritual (Joan Maragall - Marina Rossell)
Este disco aparece en la discografía de
Comentarios
Marina Rossell ha rescatat la tradició del catalanisme musical del tombant dels segles xix i xx. Lletres i melodies d’aire popular, no pas folklòriques, composades per reflectir i projectar els ideals d’una època. La cultura catalana prenia consciència d’ella mateixa i recreava la seva herència. Algunes poesies de Verdaguer o Maragall també responien a aquesta intenció. És meravellós i inquietant alhora, retrobar la cançó de bressol que la meva mare cantava. Són cançons delicioses que la veu de Marina Rossell, clara, respectuosa i personal, salva de l’oblit i del xaronisme. Havien quedat arraconades a les golfes, plenes de pols i greixos patriòtics. El sabó suau de la Marina les ha deixat
ben netes i ara semblen noves, sense deixar de ser
el que van ser.
Antoni Puigverd
Marina Rossell ha recuperado la tradición del catalanismo musical nacido entre los siglos XIX y XX. Letras y melodías de apariencia tradicional, pero compuestas con intención: encarnar y proyectar los ideales de una época en la que la cultura catalana toma conciencia de sí misma y recrea su herencia. Lo mismo pasa con algunas poesías de Verdaguer o Maragall. Es maravilloso y a la vez inquietante, reencontrar la única canción de cuna que mi madre cantaba. Son canciones deliciosas que la voz de Marina Rossell, clara, respetuosa y personal, salva del olvido y del kitsch. El polvo y las grasas patrióticas las había arrinconado en el desván. Parecen nuevas, ahora, limpiadas con el delicado jabón de Marina. Nuevas, sin dejar de ser lo que fueron.
Antoni Puigverd