Menjar-me el món
un aire càlid envolta el meu cos.
Nits de foc m'han fet despertar
en somnis que es fan realitat.
De móres negres són els meus llençols,
amb els quals ball amb un vals de fons.
No tenc por de caure i rompre'm el cor,
mil trossos en fan un tot sol.
Tenc ganes de menjar-me el món.
Un llarg camí s'obre al meu enfront,
hi ha unes corbes que fan perdre el nord.
On em duran potser que a un mar remot,
o un lloc on el sol mai es pon.
Tenc ganes de menjar-me el món.
Deman a la lluna què vols tu per mi.
Me dius que la pluja, cau i cau sense destí.
Tenc ganes de menjar-me el món.
Autor(es): Marga Rotger