Som tantíssimes
molt silencioses.
Som tantíssimes!
Les nostres veus
agafen fort les
nostres mans.
Ningú ens sent,
som com la pols
cega i muda;
sorda, de vegades.
Ningú ens veu
som partícules.
Éssers estranys,
imatges fòssils
de mons llunyans;
dels nostres cercles,
cercles mundans.
De mare naixem,
d’aigua som,
i morirem sense ella.
Filles, per sempre.
Som la llavor del nostre fruit,
que arrela i creix.
Som la llavor del nostre cos
en perill d’extinció.
Tu, jo i ella
serem per sempre.
Tantíssimes!
Avui dia D i hora H despertam.
Demà el món ja serà nostre!
Autor(es): Joana Abrines, Marga Rotger