Crits d'angoixa
per trobar peces que em fan falta.
Intentaré forjar un destí
per sobreviure a cada banda.
Ara retorn de les tenebres
i tanc una ferida tendra.
Que fou es final d’un món perdut.
Sa misèria amb un crit
cap en es fons de sa memòria.
Ses pedres fosques d’un camí
parlaven de sa teva escòria.
Un puny d’acer esclata sa cara
d’aquella passió que es feia tan rara.
Fou es final d’aquella mirada de foc.
No podem cercar més lluny d’aquí!
Tot es sentit fou sa teva sentència, de mort.
Volent regalar sa vida a un altre.
Fou es final d’un món a part de sa realitat.
Autor(es): Gaspar Àngel Palou