Sa lluna i la mar
tu, jo i sa passió.
Ses petjades juntes van fent un dibuix d’una espiral d’amor.
Sa teva mà és un laberint
hi jugam tota sa nit.
Converses infinites que ens duen a viure somni en un paradís.
Ah, què em diràs?
“tu ets sa lluna i jo la mar”
com dos cossos s’acosten
atrets per sa gravetat.
Ah, què em diràs?
“tu ets núvol; jo, el cel blau”
com quan un dia càlid
surten a passejar.
Sensible i callat, sempre escoltant,
amb els ulls brillants
que me miren i em diuen que jo pertany a un món celestial.
Encenc s’espelma des meu cor valent,
te dic que jo mai més
tornaré a estimar tant, com ho faig ara aquí mateix.
Ah, què em diràs?
“tu ets sa lluna i jo la mar”
com dos cossos s’acosten
atrets per sa gravetat.
Ah, què em diràs?
“tu ets núvol; jo, el cel blau”
com quan un dia càlid
surten a passejar.
Tu i jo feim màgia,
tu i jo feim com dues muntanyes que miren sa vida passar.
Ah, què em diràs?
“tu ets sa lluna i jo la mar”
com dos cossos s’acosten
atrets per sa gravetat.
Ah, què em diràs?
“tu ets núvol; jo, el cel blau”
com quan un dia càlid
surten a passejar.
Autor(es): Marga Rotger