Cosa rara
per enfortir aquestes runes,
que ens separen, que ens envolten.
Pot ser serem com les falgueres,
que moren a la primavera
quan tot brilla, quan tot canta.
Què ha passat?
Què ens ha passat?
Cosa rara, tu.
Què ens ha passat?
Queden lluny aquelles barques
i aquelles illes on somiàvem
descalços damunt un món.
El cel desplega les cortines.
I el vent anuncia la ferida
del missatge escrit amb sang.
Què ha passat?
Què ens ha passat?
Cosa rara, tu.
Què ens ha passat?
Hauran de caure moltes pluges
per enfortir aquesta terra
que ens provoca i ens tortura
que ens invoca i ens assassina.
Autor(es): Marga Rotger