Closques de plom
i compra segells a l'estanc,
entaula conversa amb el noi de correus
tot escrivint remitenets i destins
totalment inventats.
Aquest matí s'ha pintat
les ungles dels dits de les mans;
somia desperta que avui li diran
aquelles paraules que tot gran amant
algun dia ha somiat que li diran.
Som com tortugues amb closques de plom,
ànimes porugues de mostrar qui som.
Els seus poemes no arribaran mai
al pobre noi de correus, que no sap
que aquella noia que li te el cor robat
escriu cada vespre el que no s'atreveix
a confessar l'endemà.
Aquest matí el noi s'ha cordat
cent vegades la corbata devant del mirall,
repetint amb eloqüent claredat
aquelles paraules que tot gran amant
algun dia ha somiat que dirà.
Som com tortugues amb closques de plom,
ànimes porugues de mostrar qui som.
Som dos erugues a qui tot fa por,
Toccata i fuga en puto Re major.
Autor(es): Carles Dordella