Que no deixi de ploure mai
Plou
el vent fa una cançó que tot ho mou
la dansa de les fulles anuncia la tardor
els últims compassos de l’estiu
ja ressonen com si fossin el record
d’un temps mort
Plou
i sota la pluja esteu ballant
i us feu una abraçada com si no hi hagués demà
i tu li dius que no l’oblidaràs
i que mai ningú no la podrà estimar
com tu ho fas
I saps que malgrat el que li diguis marxarà
quan l’estiu s’hagi acabat
I pregues perque no deixi de ploure mai
Plou
les gotes regalimen rostre avall
es barregen amb les llàgrimes que vols dissimular
quan sents que et diu que no t’oblidarà
i que sap que mai ningún et podrá estimar
com ho fa
I saps que malgrat el que li diguis marxarà
quan l’estiu s’hagi acabat
I saps que malgrat el que l’estimis marxrà
quan l’estiu s’hagi acabat
I pregues perque no deixi de ploure mai
Autor(es): Carles Dordella