Si arriba mai un demà


Els teus plans, els teus somnis, els anhels
que tens avui que fas 15 anys,

no ets capaç d'imaginar com migraran,
amb les gavines,
quan demà el cel es faci gris,
quan demà et robin el somrís,
quan demà la violència esclati al teu país.

Els teus dits premen fort el fred fusell
que tens avui que fas 16 anys;

un fusell fet en un país ben collonut
per un senyor important,
que tot just ara encenc la tele i veig parlant
de quant li preocupen la guerra i la fam,
dels milions que ha facturat el darrer any
i del partit que representa en el senat,
i de les lleis que en plena crisi estan votant,
que tanquen fronteres i declaren la gent il·legal.

Els teus ulls han vist el foc d'un tret,
just avui que n'havies de fer 17;

un tret sec disparat per un noiet
que plora i crida als seus companys:
un grup de marrecs de 13 i 14 anys
amb uniformes 4 i 5 talles més grans,
que s'acosten observant com surt la sang,
i n'hi ha un que et toca i diu que no estàs respirant,
i després resa i et tanca els ulls amb les mans,
i es queden tots callats per un instant
pensant que el seu torn potser arribarà demà
…si arriba mai un demà.


Autor(es): Carles Dordella