Ribagorça blues
El parany del botero
l'esclop de la pastora
el carrer més estret del meu poble
i navego enmig d'esquerdes
t'he fet bullir el vi i la llet de vaca
m'he pelat els genolls pujant les teves crestes
baixant als meus pous d'aïgues gelades
i m'hi rabejo
i m'hi batejo
convertit
renascut en el garrofer
plantat a l'extrem del precipici
i encaro els vents i les vents em torcen
i em trec l'última carta
gola seca
i cinquanta punyalades
i el cant perdut de l'esmolet
em fa reviure
em fa encendre ciris i llumins
als peus de la muntanya
faig sonar la banya