Fonda Uix
Nova York,
tendons trencats.
O què vam veure dins la dans a aquella?
Que no vam fer-ne els passos més antics?
No vam cremar els castells que ens pertocava?
No vam apilar llenya? Encendre el foc?
Que no teníem tots la nostra teia,
la nostra força i la nostra enveja?
Que no érem tots un Nova York terrible
fets d'incendis, bullangues i tendrums?
Formiga, com una formiga
a les fundicions
del Baix Llobregat.
Nova York, Martorell.
Com el colom
que agonitza en ple carrer,
com la seva pota amputada
el teu cinisme,
Nova York.
Em fotocopio les venes, Nova York,
per tu i els teus maons,
pel teu acer
em multiplico la set,
pels teus carrers
i les teves caixes buides
de cartró.
Hi ha el perfil
de la muntanya pelada,
coll de Montcada,
i la pell resseca corcada gastada
dels genolls de Nova York.
Els patis més bruts de Nova York
els patis més buits
el tremolor dels patis de Nova York
la fam dels camells de Nova York
la seva culpa.
El trau humit de Nova York
fosca la mort
fosca la
guerra guerra guerra
hem perdut les claus
pels viaranys esmolats de la ruta de Sandino
la ruta Ho Chi Min
camins del contraban,
port de Molló.
Crostó de pa
i la venjança de Nova York.
La picada del ionqui.
La picada del ionqui.
La picada del ionqui
a l'esquena de Nova York:
tinc dues figues
a la mà
i la mà s'esqueixa
i és que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Ramats de bens
a l'ombra de Badia,
fronteres d'autopista
contradiccions de Nova York:
suar contradiccions
a l'ombra de Badia.
Si puc parlar del fred
al mal als ossos
de guix vermell
PATRÓ DE LES MISÈRIES:
visc en un cabàs de vímet
en una tassa sense fons
i em venc per quatre xavos
per quatre capes de Nova York.
Ara que tot s'acaba
em sento Nova York,
però aquesta nit fem nit a Fonda Uix.