De pedra, érem
La mà de morter de fusta,
bunyol bufat, torxa encesa
de l'amor per dir paraules
que t'esquincin el cervell:
hi ha escales de pintor obertes
brillant darrera la vida
i de al mort, de la mort.
De la mort i de la vida,
que tinc la pregunta estúpida
a la punta de la llengua.
Putu pal, cristu llomat,
la creu com pesa: calvari
sintètic, fibra de vidre
a la meva sang vessada.
Llamborda, esclop, uralita
Partida per l'aigua, el glaç
al fons del pou, la presó,
esquerda profunda i mort.
I de la mort, de la mort
de la teva i la meva amort.
Un forat de bala al cap
perquè sí, que t'ho mereixes,
i que sol que estic aquí:
barrina d'acer forjat
foradant-me els meus dimonis
que em recorden que l'amor
viu per sobre dels llegums.
Sóc una puta i no tinc
preu, que no val res per a tu,
però tant me fot, m'importa
un rave, m'importa un all.
Lluna ferida i sang, llàgrimes
de ceba crua, llorers
creixent salvatges enmig
de mil plantes d'estramoni.
Llengua rasposa de vaca:
SÓC UNA MINA
ABANDONADA
AL MIG DEL BAGES.
Plego i em faig pedra, vida.
VORA
LA RIBERA
DE LA SORT
HI HE TROBAT
L'AMOR.