Al canalet
al canalet,
ja m’esperaven,
los tarongers.
Fa un bon dia
no fa pas fred,
em banyo al “lago”,
com un xiquet.
Recordo un temps,
que m’ensenyaves,
tota la tarde,
en lo rasclet.
L’aigua corria,
regant l’hortet,
després cantàvem,
Jotes potser.
Tu em fas sentir,
com me sentia abans.
Una caseta,
mirant als Ports,
les “katiuskes”,
per si de cas plou.
La bicicleta,
per comprar el pa,
i anar pels trossos,
a berenar.
Una guitarra,
a baix del braç,
que m’acompanyi,
d’ara endavant.
Veure la lluna,
després de sopar,
no vull res més,
al teu costat.
Autor(es): Menut (Carles Blanch Guzmán)