Què eràs quan siguis gran?
Que seràs quan siguis gran?,
em preguntaven a escola.
Vols ser ric o anar perdut,
com estos músics tan bruts?
No cal que t’ho pensis tant,
tot lo dia amunt i avall,
amb la guitarra cantant,
cançons de fa “coranta” anys.
Pujo cap amunt,
per trobar-me amb tu,
avui que són festes.
Esta nit de Juny,
ballarem tots junts,
les “Seguidilletes”.
De petit m’havien dit:
més val pobret alegret.
Només vull veure’t feliç,
riure i fer un hortet.
La terra pel qui la treballa,
pensava que era veritat.
Menut, quan te facis gran,
veuràs com t’han enganyat.
Autor(es): Menut (Carles Blanch Guzmán)