A l'ombra del seu record
Havent d’aprendre a acceptar que ell va ser el teu gran amor
Saps molt be que ho he intentat però el seu buit mai no he ocupat
Sempre a sobre tu has portat la foto on esteu tots dos
Has fet grans les meves pors que sempre ens has comparat
He provat que cada instant fos real i diferent
però tu vius en el passat lluny de fer nostre el present
I se molt be, que aquest joc el tinc perdut .
I sóc conscient, que has volgut però no has pogut
Vull entregar-te el què ell no et va donar
i regalar-te sentiments que has somniat
que no hi ha vida, si no ets al meu costat
i és possible el tornar a començar
Però el temps passa, i veig que el nostre amor
se’ns esquerda, caient en la foscor
que l'enyor no et deixar continuar i el meu lloc,
viu a l’ombra del seu record.
Estic cansat de tant lluitar, sempre topant al mateix mur
És tan difícil, és tan dur, sabent que no hi ha futur
Tan a prop i tan lluny de mi. Aquest serà el nostre destí
Be saps que com jo t’he estimat no puc lluitar contra el passat.
I se molt be, que aquest joc el tinc perdut .
I sóc conscient, que has volgut però no has pogut
Vull entregar-te el què ell no et va donar
i regalar-te sentiments que has somniat
que no hi ha vida, si no ets al meu costat
i és possible el tornar a començar
Però el temps passa, i veig que el nostre amor
se’ns esquerda, caient en la foscor
que l'enyor no et deixar continuar i el meu lloc,
viu a l’ombra del seu record.
Autor(es): Jordi Santamaria