Faustino
Faustino home petit, un nyicris esquifit.
Vestit amb gavardina, ulls sortits com de sardina
Mirant pels aparadors, espiava dependentes,
li era igual primes o fortes, a ell li ponien totes.
Per la seva timidesa, era incapaç d’actuar,
se servia d’un amic, per convidar-les a esmorzar.
Els diumenges al matí, entre xurros ,xocolata.
Les mirava i remirava, però només l’amic parlava
Fins que elles es cansaven, i en veu alta comentaven.
Faustino ni t’hem sentit, quin paio més avorrit.
I així la vida passava, mentre sol es consolava
quedant-se per vestir sants, veient com passen els anys
àpats muts on convidava, i mai no es desanimava
doncs si no ens enamorem, ens atiparem.
Regals per Sant Valentí, que comprava i no donava.
A l’armari acumulant, Cupidos de porcellana.
Tot i aquella adversitat, no perdia l’esperança.
No seria mai galant, ell només era un bon jan .
Els diumenges al matí, entre xurros ,xocolata.
Les mirava i remirava, però només l’amic parlava
Fins que elles es cansaven, i en veu alta comentaven.
Faustino ni t’hem sentit, quin paio més avorrit.
I així la vida passava, mentre sol es consolava
quedant-se per vestir sants, veient com passen els anys
àpats muts on convidava, i mai no es desanimava
doncs si no ens enamorem, ens atiparem.
Autor(es): Jordi Santamaria