Nàufrag perdut en la vida
avui vull recordar-la com si fos ahir
Vaig equivocar-me, tot deixant-la marxar
Ella era una suau brisa i jo volia un huracà.
Cristall de bohèmia, tota fragilitat
Nineta de porcellana se'm trencà entre les mans
Ja no crec en els contes de fades,
Però tornaria a aquelles hores passades
Per tenir-la de nou al meus braços
Adorant cadascun dels seus passos.
VULL GUANYAR AL DEMÀ, PRENTENT TEMPS AL MEU DESTÍ
AGAFANT DRECERA EN EL CAMÍ
EM VENDRÉ LA VIDA PERQUÈ TORNIS AVUI AMB MI
SENSE TU SOC VELER A LA DERIVA
NÀUFRAG PERDUT EN LA VIDA,
VELER QUE VA A LA DERIVA.
Ajuda'm guitarra a fer-li a ella sentir,
El tant que jo l'enyoro que és la raó de l'existir
Deessa Afrodita, penyora-li el meu cor
Com ofrena exquisida del perquè del nostre amor.
Ja no crec en els contes de fades,
Però tornaria a aquelles hores passades
Per tenir-la de nou al meus braços
Adorant cadascun dels seus passos.
VULL GUANYAR AL DEMÀ, PRENTENT TEMPS AL MEU DESTÍ
AGAFANT DRECERA EN EL CAMÍ
EM VENDRÉ LA VIDA PERQUÈ TORNIS AVUI AMB MI
SENSE TU SOC VELER A LA DERIVA
NÀUFRAG PERDUT EN LA VIDA,
VELER QUE VA A LA DERIVA.
Autor(es): Jordi Santamaria