No tornaré mai més
Sota la pluja, en un migdia de tardor
Tu vas marxar, i em deixares aquí sol
Aquelles frases, que tu fingies ara ho veig
Eren grans farses, en les que jo tenia fe.
No tornaré mai més, a sentir la teva pell
Besar els teus llavis, veure el teu cos en moviment.
I és que no tornaré mai més a ballar el nostre ball
tancaré en un arcó el so d’aquella la cançó
que ballàrem quan estàvem junts tots dos.
Potser no t’arribi a oblidar. costarà cicatritzar
la ferida del meu cor. trencaré aquella cançó
que ballàrem quan estàvem junts tots dos.
Sobreviuré, se que ho aconseguiré.
No quedarà ni un sol rastre del teu pas
Adéu gateta, de pell rossa enlluernant
Ja trobaràs, a un altre per enganyar
I és que no tornaré mai més a ballar el nostre ball
tancaré en un arcó el so d’aquella la cançó
que ballàrem quan estàvem junts tots dos.
Potser no t’arribi a oblidar. costarà cicatritzar
la ferida del meu cor. trencaré aquella cançó
que ballàrem quan estàvem junts tots dos.
Autor(es): Jordi Santamaria