Nit sense final
Assegut a la barra jo tenia una cita important
Mentrestant, sonava per la radio l'últim d'en Lluis Llach
la mosca ja se m'havia pujat al nas m'havien plantat.
Mig embogit estava molt enfadat
De ben segur que si la veig jo l'hagués escanyat
Fou llavors, uns ulls blaus com el mar que m'estaven mirant
Una noia atractiva amb aire insinuant, seu amb mi.
Estava sorprès de tenir aquella sort,
era ben estrany que un monument com aquell fos per mi
doncs el bar, estava ple de muscles de "tios" quadrats
seria el sex-appeal que diu que tenim els catalans.
VAN SER AQUELLS LLAVIS ROGENTS QUE M'ATREIEN
PLE DE DISITG D'UNA NIT SENS FINAL
ELS CINC SENTITS TOTS ALHORA QUE EM DEIEN
QUE DEIXÉS CÓRRER L'INSTINT ANIMAL .
Al seu piset ella em va convidar
No recordo be els whiskys que em vaig arribar a empassar
De sobte, jo ja em trobava sol al mig de l'habitació
M'havia despullar com si fos un nadó tendre i suau.
Ens vam ficar tots dos a dins del seu llit
I al tocar-la descobrí que tot era un engany
Aquell cos, que fins ara besava era d'un transvestit
Que portava perruca i un majestuós pit tos postís.
Encara no se com vaig poder escapar
Però desprès d'allò no em voldria tornar a equivocar
Per tant, encara que en el sexe hi hagi llibertat
Vull veure jo primer el carnet d'identitat al lligar.
VAN SER AQUELLS LLAVIS ROGENTS QUE M'ATEIEN
PLE DE DISITG D'UNA NIT SENS FINAL
ELS CINC SENTITS TOTS ALHORA QUE EM DEIEN
QUE DEIXÉS CÓRRER L'INSTINT ANIMAL .
Autor(es): Jordi Santamaria