Assumiràs
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble
I tu, greument, has escollit
Després del teu silenci estricte,
camines decididament