Cel roig
Vius com si estiguérem atrapats
en un cel de mentida
No són més que vagues il·lusions
que et fas durant el dia
Veus com arrabassen els ocells
del cel que s’enfosqueix
Quan els crides no vindran a tu
per por a la sentència
Vius com si t’hagueren esborrat
records del teu passat
Ets com l’il·luminat don Quixot,
absort en la ignorància
Perds una batalla contra el vent
i ja no saps què fer
Quan se’n riguen no els faces ni cas:
Escut, espasa i garrotada!
La vida corre, la vida passa
Obri els ulls d’una vegada
No te n’adones, poses excuses
No hi haurà cel que et perdone
La vida corre, la vida passa
Obri els ulls d’una vegada
No te n’adones, poses excuses
No hi haurà cel que et perdone
(No hi haurà cel que et perdone)
Vius com si s’hagueren apagat
les llums de l’esperança
Els teus molins els ha enderrocat
la trista realitat
Plores a la lluna amb desconsol
buscant una resposta
Quan de cop i volta esclata un llamp
i el cel es torna roig
La vida corre, la vida passa
Obri els ulls d’una vegada
No te n’adones, poses excuses
No hi haurà cel que et perdone
La vida corre, la vida passa
Obri els ulls d’una vegada
Si el roig s’escampa, tot ho crema
Devorarà la por que et queda
(Devorarà la por que et queda)
La vida corre, la vida passa
Obri els ulls d’una vegada
No te n’adones, poses excuses
No hi haurà cel que et perdone
La vida corre, la vida passa
Obri els ulls d’una vegada
Si el roig s’escampa, tot ho crema
Devorarà la por que et queda
(Devorarà la por que et queda)