Fum i pluja
Enmig del soroll inquiet d’un bosc que parla sol,
interromp sense permís un monòleg que era etern.
Llum i llamps que ara creuen un cel fosc a ple estiu
Una flama que no avisa, un adéu a allò que viu
Entre foc i fum espès, les estrelles ja no brillen.
Un país que ara mira, però que oblida en quatre dies.
I les flames que presagien que de verd no queda res,
eixes flames que devoren un record i un present.
I es perd cada gota entre el fum
Cau la pluja del cel i dels teus ulls
Foc i flama entre llamps,
I la cendra arriba al mar
Aigua i foc, i el silenci al final
Flama morta i fum que balla, baix només el negre fosc.
Hui la muntanya calla, després de lluitar en va.
Dol negre que vestirà durant a saber quants anys
El silenci atronador, esta guerra ja ha acabat
I es perd cada gota entre el fum
Cau la pluja del cel i dels teus ulls
Foc i flama entre llamps,
I la cendra arriba al mar
Aigua i foc, i el silenci al final
Polítics que acudeixen a la foto amb els bombers
el dia en què l'incendi ja ha esclatat i el foc s'ha estès.
Posen cara i fan discursos de condol davant del poble
i evadeixen la qüestió del que es podria haver fet.
Boscos al nostre país que any rere any es van perdent
entre fullaraca seca, muntanyes que mai cuidem.
Com un misto cridant guerra i demanant per foc valent,
"quina desgràcia enorme", res més no hem pogut fer.
I es llaven tots les mans plenes de sang
Un desastre, un raig no es pot parar.
Dis-me tu quin és l’estat,
Qui neteja i cuida el bosc.
On és la política de prevenció?