El Prisma
El futur és pla, com la pedra que va arribar
més lluny botant per l'aigua,
Va ser per la forma? O va ser per la força?
Va ser pels angles.
Innatisme o ambient?
Tothom porta colors dintre,
però no tothom duu el prisma,
caldrà sortir, anar a buscar-lo.
Gaudeix,
No t'hi capfiquis gaire.
Segueix mirant les flors,
parla de l'aire, observa el cel.
Per què aquella pedra?
Va ser la pedra o va ser aquell tir?
Un mirall de cel·lofan,
un ball de cercles concèntrics,
llibres de mandales pels ulls escèptics
esperen traçades
de Carioca, en blau i ocre,
de Carioca, en blau i ocre...
Com tants estius tancat al riu collint mil pedres,
ovalades pel temps.
Pedres de pissarra,
el aleteig de l’ànec,
portes sense mànec
recorren el passadís
Collint mil pedres,
collint mil eines
sumant-hi tirs, de cinc, de sis vots,
Desmuntant bisagres...
Gaudeix,
No t'hi capfiquis gaire.
Segueix mirant les flors,
parla de l'aire, observa el cel.
Per què aquella pedra?
Va ser la pedra o va ser aquell tir?
Autor(es): En llem