Sputnik
M'encanta el gotelé quan li pica
la llum de lectura,
sembla l'escorça de la lluna...
I dins l'habita,
en gravetat zero,
les carícies leviten,
narren un conte d'ombres xineses.
Palmells, canells i dits,
amb moviments de roba estesa,
delicats com qui desa,
el seu vestit mes maco.
Ei, estem molt lluny
de tot plegat,
I qui, qui pot arribar?
On tu i jo som.
Si l'Sputnik,
Si l’Sputnik pogués,
Arribar on tu i jo som...
Si l'Sputnik,
Si l’Sputnik pogués,
Arribar on tu i jo som...
Que ens porti concerts.
Ei, guardem el secret
com un celobert,
on creuen que estem?
Que creu que hi ha el peix fora l'aigua?
Si sabés que en pot sortir...
No sé si ho sap.
I tu i jo ballant amb el tacte,
fent zig-zag entre pigues,
allà fora, una galàxia,
aquí dintre, un calaix de
piles de folis, del meu diari de viatge,
i qui? Qui el pogués tenir a les mans...
Per arribar on tu i jo som.
Si l'Sputnik,
Si l’Sputnik pogués,
Arribar on tu i jo som...
Si l'Sputnik,
Si l’Sputnik pogués,
Arribar on tu i jo som...
Que ens porti concerts.
Autor(es): En llem