L'ou de guatlla
Quin es el pes que suportarà la branca?
Olora a fruita dolça dalt de l'arbre,
aquí és on s'està bé...
Ningú, li pot cardar els rajos de sol.
Aquí és on s'està bé...
Ningú, li pot cardar els rajos de sol.
Aquí és on s'està bé...
La olor de fruita dolça dalt de l'arbre.
Es sent a dalt, com la casa d’un pardal,
protegit de la gent de a peu de terra,
eludeix tot el neguit que duu al cos
com en aquelles nits d’agost soterrat al llit,
on el cap li falla, on el pols li balla,
entre pit i espatlla hi guarda un ou de guatlla,
el covard juga amb prudència,
camina de puntetes per la cúpula.
I sent la nosa, la mandra i la absència de calma
de la seva vida cràpula,
i li preocupa la cendra a la vambes,
arrossega la culpa en cada passa...
El plat sobre la taula es quasi buit...
El rovell de l’ou de guatlla.
El plat sobre la taula es quasi buit...
L’esperança del condemnat a mort.
L’alineació dels astres,
Buscant el punt damunt la corda on poder equilibrar-se,
Funambulista sobre el rastre,
d’aquell perfum però està tan lluny
que pot ser el perd i cau entre gratacels,
la g i el hom, no hi ha volta enrere,
o es fa closca al terra,
o es fa ocell i empren el vol.
Autor(es): En llem