Els pardals volen lliures
Els pardals volen lliures
En estol per la vall
Que reposa i s’escalfa
Sota el sol matinal
A poc a poc les flors es despullen
I l’estiu van descomptant
Entre el zumzeig dels insectes
Mentre el riu sona constant
El vent remou les copes més altes
Lluen mil verds al meu davant
La simfonia que em brinden els arbres
No té preu en aquest món de paranys
A poc a poc els núvols blancs passen
Com a curiosos viatjants
Les muntanyes silencioses s’alcen
I vetllen inertes el pas dels anys
Els pardals en estol contemplen des d’una branca
El misteri de la natura al seu pas
Feixugament el dia avança
Qui pogués ser un d’aquests pardals
Autor(es): Bernat Costabella