A sol i serena
Us busco des del balcó, la recerca és endebades.
Massa espai entre tots dos, massa milles de distància.
Massa blocs de formigó, barreres infranquejables.
Muntanyes del Canigó.
La fadrina va a la font a buscar un cantiret d’aigua.
Troba el fill del moliner i li fa la mitja rialla.
La noia va i el deté perquè és mossa d’esquadra.
L’emmanilla i se’l en du; l’acusa de fer una estafa.
La fadrina va a la font.
Portem el paisatge a les venes,
de mar i muntanyes conspicus.
Cantem-ho a sol i serena.
Rossinyol, bon rossinyol, rossinyol que vas a França,
rossinyol, bell rossinyol, encomana’m a la mare.
Vigila amb els caçadors quan travessis les muntanyes.
Has d’esquivar els perdigons que disparen des d’Espanya.
Rossinyol, bon rossinyol.
Portem el paisatge a les venes,
de mar i muntanyes conspicus.
Cantem-ho a sol i serena.