Escena d'estiu a Blanes
Ben acotxada entre coixins la dama.
El sol li toca, de biaix, la cama.
La dama duu pamela carmesí.
Al seu davant la mar és de setí,
i amb el va i ve pausadament exclama:
-no hi ha oci sublim com el de dama!-
i clou la frase amb un somriure fi.
Ah! qui fóra, per vós, a la terrassa,
balancí o coixí o bé pamela,
o, tan sols, fumerol de celta curt
o, al captard, quan seguiu, mirada lassa,
el teló transversal que fa una vela,
el sucre que us poseu, lenta, al iogurt.
Autor(es): Narcís Comadira