Solitudine


Em sap tan greu que em tanquis la porta.
Ja sé que no sóc l’home perfecte
però és que ja no acceptes mai bromes.
Deixa’m entrar, obrim la nevera.
Que la fredor s’escampi a les cambres.
Ja s’han desfet els bancs i les voreres.

Fa falta humor, més humor. (x3)
Fa falta molt més humor.
Fa falta amor, més amor. (x3)
Fa falta molt més.

Solitudine,
la vita senza di te.
Questo è il motivo per cui
non mi piace l'estate.

Encara crec que tenim una casa.
Si s’ha d’ensorrar que ens trobi a la banyera
fugint d’aquesta calor absurda.