Assustat


D´imaginar que te perd, quan ja no te veig
Per pensar que el teu temps no només és per mi
I quan tu…
T´assustes per un somni que deies que aconseguiria
M´assust jo també.
D´aquells vespres perduts per paraules rompudes
Quan el silenci es va resignar i se'n va anar (va fugir)
Es va equivocar de dia i oblidar el seu destí.

Com te puc explicar
Que he negat fins la veritat
M´enfonsat i aquí no faig peu
Quan necessit que m'abracis
No és una cançó d'amor
Es una declaració
Es la manera de respirar que tenc
Quan falta el teu aire.

Per fumar-me els detalls del dia a dia
Per no saber quan disfressar-me per tu
Amb algú que no pugui defensar els seus principis.


Autor(es): Albert Candela,Albert Candela/ Daniel Sierra