Un dia clau
era un joc de roses sense espines
m'he fet gran, has fet que no m'ho cregui
m'has duit a sa guerra has despert sa meva pena.
M'has tombat, 23 de setembre
un dia clau per viatjar i pujar a la superfici
i surar i respirar els aires de grandesa
els anys mos han distanciat.
La boira m'enigula, presoner del teu planeta
me fas mal be!!!
Vaig sentint com perd ja l'autoestima
m'he banyat el cor a un dia que no acaba
s'ha apagat el llum, no sé lo que m'espera
se m'ofega la mirada
tanc els ulls per no plorar-te.
Vaig passant així les hores que no passen
perdonant-me a mi errades tan clavades
no pensant amb tu, per creure que hi ha vida
que se'n vagi la fragància
que fa olor a que me mata (el teu perfum)
De petit tenia por a dormir-me
per mal sons tan freqüents
i pensava que trobar-te era un bon despertar
però ets un cafè a deshores
neix el meu insomni dolent com un dimoni.
Veig amb tu un full a doble cara
veig amb mi les ganes de trobar-me alliberat
te de dir que intentes enfonsar-me
i agaf la vida a contrapeu.
Autor(es): Albert Candela