Ets
i el meu cap es comença a lamentar
que quan has perdut s'estima molt més
i ja mai et pots recuperar.
Confés els meus dubtes d'aquella elecció
i escric darrera d'aquest paper
el teu nom que es tan gran abraçant el meu cor
que encara et crida els dies
que el dolor recorda el teu adéu
El rostre enfonsat per la fragilitat
la vida en mi ja no te color
cercant el camí que me faci avançar
seguesc les passes del teu amor.
M´invent les paraules que sonen a tu
no saps que encara te puc tocar?
dins la meva bombolla de pena i disculpes
t'escric que mai et vaig poder dir
sempre dins el meu cap.
Ets el meu cor, ets la meva sang
ets la part que adornava el meu cel
ets la meva força , ets el meu lema
i ets el nom que jo crid amb força.
Autor(es): Albert Candela