Cendra
que el cel era cendra i tot ha fugit.
L’esperança de menjar les restes
encèn la foguera que ja s’ha extingit.
Jo per tu no he volgut somiar,
creure en un miratge, un mirall trencat.
Sé que si no et prego no tornaràs...
Sento que ja no podré sortir mai més d’aquí,
sento que ja tot em falta estic fart de patir.
Si cerques llum cauràs,
sempre hi ha un final,
et sents desemparat.
Surt de l’ombra, d’allò que coneixes,
és fàcil quedar-se si t’estàs quiet.
Pau de plàstic i castells en l’aire,
riure per confondre’s, ja no queda res.
Jo per tu no he volgut somiar,
creure en un miratge, un mirall trencat.
Sé que si no et prego no tornaràs...
Estic fart de patir, no podré sortir,
mai més, cauràs, sempre hi ha un final,
et sents desemparat.