Glop de mar
Diuen que sóc de gel,
que em dóna vida el vent,
als ulls un punt de foc
per morir lentament.
El toc de por a la pell
per no ser diferent,
deixar que corri el joc
sense saber-ne el rol.
Vull un sac per la soledat,
ofegar-la en un glop de mar.
Diuen que visc etern
dins el meu pensament,
que duc la pena amb mi
i la llenço pel camí.
Vull un sac per la soledat,
ofegar-la en un glop de mar.
Vull deixar per fi els records
i al mar ofegar-me tot sol.
Autor(es): Pep Santacruz/ Anabel Folch/ Gerard Juanpere/ Jordi Prieto