Creuant
i el cor en un puny glaçat.
Les ones piquen la barca
i un ull vigila el canal.
Amb ràbia flotant a l'aire,
ve de ben lluny el passat,
retrona i brama tempesta,
la mar l'il·luminen llamps.
L'estret és un clot de dolor.
La lluita en símbols dels mons.
Entre un i altre cantó,
hi ha tanta o més vida al fons,
hi ha tanta o més vida al fons.
Ai amore a la mare vare, a la mare vare, vare a balovare.
El futur és un misteri,
creuant l'estret d'amagat.
Les restes d'un gran naufragi
surant amb mig cos enfonsat.
Si hi ha vida a l'altra banda,
que no es faci esperar,
rifa per demanar tanda,
aigua per, el foc, fer apagar.
Amb la lluna nova
fem fora la guerra,
amb la pau al cove
i amb els peus a terra,
flotar és cosa de constància,
l'aigua del mar és de tots,
l'aigua té tots els colors.
Ai amore a la mare vare, a la mare vare, vare a balovare.
La negra nit acompanya
l'esperança d'arribar,
les sirenes fan de guaites,
canten pels que han de nadar.
La lluna presa en un xàfec
i el cor en un puny xafat.
La barca s'esquerda amb ràbia,
d'un fil s'aguanta el passat.
I, a l'altre costat,
la mentida és de veritat,
la solitud no fa vacances,
toca sempre suar el blat.
Tots ben xops,
nàufrags de la sort,
cap al port de l'amor,
amb la branca del record.
A la riba del mar mort
o a l'illa del somni tort.
Per què l'art de l'estat
només eixampla el forat?
D'estar al teu costat tinc sort:
és un tresor.