Notícies de Gurb
que no sé si val la pena
he vestit de nit un crit
que no sé qui l'ha parit
he volgut copsar la lluna
quan em sentia tot runa
però sols he capit un xic
a quedar-me arrupit
he vist com reien dels altres
uns que no entenien res
m'he amagat sota les faldes
de les mares bona fe
M'acarona el teu saber
de lluitar per viure bé.
Tot estimar que és poder
em fa sentir bé també.
Por de dir buscar refugi,
mal de ser tocat de l'ala.
Per fer vida la paraula.
He volgut fer-me el simpàtic
sense tenir res a dir
m'he somiat del tot apàtic
en el risc del meu matí
he tingut pressa per viure
i no m'ha semblat pas res
per sistema em sento lliure
si cal, deixo per després.
he guaitat moure la duna,
i l'arbust fer respirar,
m'he esborrat per dins la pena,
de no saber què parlar.
Visc content l'alegria,
tot fugint de ser neci
de pensar sense gràcia
i caure del trapezi.
Fam de pena, vendre feina.
Mal de cor per tenir lloc,
de per vida, ser precaris.
Fem com podem canviar l'ordre,
que creu ser etern
i viu la pau fent pena,
i mata sempre volent.
Son de bojos, el silenci.
Truc de fer fugir l'orella
amb la memòria a l'esquena.
Del ritme que tu portes
en robo l'harmonia
que obre totes les portes
i fa volar la rima.
Pam de nas pel cec de mena,
caure al pou amb la galleda,
tot buscant la lluna plena.