La qüestió
quan colga l'illa on vivim
es fa espessa sense fer fressa
i ens deixa en blanc tots els sentits.
Corre l'aigua a caure
i arriba el que sempre arriba,
la mort i a la fi el silenci,
la llàgrima de l'alegria.
Dormint parlo en somnis,
de tu desitjo plaer.
La pau de fer que em dónes
per mi no té preu,
del poc que jo tinc que sàpigues
tot el que vulguis és teu.
Aquest cel de sostre
que brilla pel seu preu d'or
ens pot caure a sobre de sobte
si no omplim de riure el rebost.
Lluita la terra per viure
i sols és lliure quan és de tots,
els que no som ningú per qui mana,
els que només som algú si ho som tots.
Parlant bevem dels somnis
i arriba una altra claror,
l'escalfor més humida,
la cura de l'atenció,
quan som com peixos a l'aigua,
quan som ben al moll de l'os.
La qüestió és sentir-se amb passió,
fer volar la imaginació,
jo també vull fer camí,
perquè t'estimo sé patir,
vull descobrir el món amb tu,
ser nòmada de l'amor pur,
viure la màgia i el joc,
veure sortir el sol a poc a poc.
La qüestió és sentir-se amb passió,
fer volar la imaginació,
cadascú fer el seu camí,
aprendre estimar i repetir,
fer descobrir el món a algú,
ser nòmada, l'amor pur,
viure la màgia i el joc,
veure sortir el sol a poc a poc.