El què és el mar
Sempre et mous
llençol de mel, el vent t'esbossa i t'esborra
Sempre ets nou...
A cada segon flors blanques neixen i moren
tu no ets feliç per costum, els dies no es plagien,
no veig ànimes d'esma pel camí segur
vull ser rebel, un tros de tu
ni que fos...
Un joc de mans
del vent,
l'estúpid reflex d'un estel,
una engruna d'escuma,
la llàgrima d'un far,
orgull per les mides del mar.
No saps pas què em demanes, no,
pobra papallona a la deriva.
Fuig, torna al jardí d'on véns,
que aquí el destí no s'espera gens.
El cansament va anar posant-li
pedretes sobre les ales
i el mar plorà en sentir un diminut fracàs
surant en les aigües
i en l'alè de l'oceà, mentre hi hagi poetes,
se sentirà un batec d'ales, potser inventat
que podrà explicar
el que és el mar molt millor.
que si fos...
Autor(es): Hèrzia