Père Lachaise
Thanatos!
Zig-zap etílic
entre els xiprers
el món no té ulls que l'agafin,
braç desbocat d'un molí de vent.
S'abraça a un àngel
podrit d'erosions
i esclata en rialles malaltes
després de fer-li proposicions.
L'amor que no arribà, i ell es veu prop del final del camí
i com un eixam, d'agulles vives, la buidor li mossega el pit
i sap que a la Terra ningú li pot ensenyar a no desesperar.
Troba de sobte,
un home assegut.
Aigües de lluna circulen
de setí blau del vestit que duu.
"Terrorista de saló de te"
"rebel presumit".
Ho explica en silenci
el gran gira-sol que porta al pit.
Què vols demostrar amb vestits del segle passat
i mirant el rellotge de tant en tant?
Qui podria estar 100 anys esperant?
La vida és un compte enrere i la mort és la pressa en la llarga espera.
L'Eternitat és molt més lleugera..."
Savi del cognom quasi salvatge:
Què haig de fer?
Si l'amor no arriba i tu et veus prop del final del camí.
Sí, com un eixam d'agulles vives, la buidor et mossega el pit,
vol dir que et caldria una eternitat per no desesperar...
Punta d'albada
ocells i fredor,
el blau va arrencant amb paciència
la nit enganxada a la pell del món
el sol tiba l'ombra
d'un mort en un blanc
un borratxo amb un gran gira-sol escanyat a la mà...
Autor(es): Hèrzia