El testament d'Amèlia
la filla del bon rei;
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
També hi va sa mare
quan ja no hi ha remei
-Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
-Mare, la meva mare,
bé prou que ho sabeu;
metzines m'heu donat
que em nuen el cor meu.
-Filla, la meva filla,
d'això us confessareu;
quan sereu confessada
el testament fareu.
-Mare, la meva mare,
ja tinc fet el testament;
del testament que en feia
goig d'ell vós no n'haureu.
-Filla, la meva filla,
i a mi què em deixareu?
-Mare, la meva mare,
us deixo el marit meu.
perquè el tingueu en cambra
ben tancat, com ja feu,
perquè tendres carícies
a la cara li feu;
i us deixo les xinel.les,
les xinel.les dels peus,
perquè en baixar l'escala
el coll us hi trenqueu.
Autor(es): Popular