Puc ser
hi han coses qui no duren si comencen amb un quan i un perquè.
Si et vols fer la dormida quan et digui: "S'ha acabat la funció"
Estimo igual que canto i desafino sempre en cada cançó.
T'ho donaria tot excepte un cor que no es meu;
Me'l guarda una ferida en algun lloc on fa fred;
Si vols puc ser el teu pecat més sincer,
La veu que cada matí et diu:
"bye, bye, fins mai més!!
la mà que baix del vestit
ha escrit el nom del desig;
puc ser el avui estic ací;
puc ser el demà ja vorem.
Dels llavis que m'enganxen ja fa temps que vaig aprendre a fugir;
De tu no se amagar-me quan em dius que sola no vols dormir.
Al príncep d'aquest conte li han canviat el blau per un trage gris;
I amb aquesta mania que ara té de deixar-se compartir.
I no em paro a pensar
Si açò està be o esta mal;
No he fet plans d'estimar-te,
Per si t'acabo estimant.
Si vols puc ser el teu pecat més sincer,
La veu que cada matí et diu:
"bye, bye, fins mai més!!
Puc ser el color del destí
Tan fosc com tot el que escric;
El lladre que cada nit,
Et furta una nit més.
Si vols puc ser el teu pecat innocent,
El tren que creua l'oblit per dir-te:
"adéu, amor meu!!"
la mà que baix del vestit
ha escrit el nom del desig;
puc ser el avui estic ací;
puc ser el demà ja vorem.
I no em paro a pensar
Si açò està bé o està mal;
Si tu vols ser el principi,
Jo seré el punt i final.
Si vols puc ser el teu pecat més sincer,
La veu que cada matí et diu:
"bye, bye, fins mai més!!
Puc ser el color del destí
Tan fosc com tot el que escric;
El lladre que cada nit,
Et furta una nit més.
Autor(es): Pep Vila