Una nit

Pep Vila


Avui la nit s'ha perdut,
A la foscor dels teus ulls;
No hi ha consol per a un cor
Que viu com si estigués mort.

Quin va ser aquell deu
Que al pedrer la fe
Va oblidar als innocents?

Avui el silenci ha plorat
En veure's cobert de sang;
Ja no hi ha somnis d'amor
Quan s'ha obligat a estimar.

la pluja d'Abril
Es sols el sospir
d'un altre hivern malferit.

Una nit, et canvio una nit
Per cada estrella.
Que il·lumine per sempre el camí....

Avui han pujat a una creu
Un somni de llibertat;
Pengen les mans innocents,
ploren en la soledat.

I no hi ha camins
per poder esquivar
el gust que deixa la sang.

Avui el cel s'ha avergonyit
Al veure estàtues de sal;
Quants més hauran de morir
Mentre ens llavem les mans?

Qui els deixa la veu?
Qui lliura la pau
Per tots els xiquets esclaus?
Una nit, et canvio una nit
Per cada estrella.
Que il·lumine per sempre el camí dels àngels
Que el silenci ha condemnat a l'oblit.
Una nit, et canvio una nit.


Autor(es): Pep Vila