Sense pols
A viatjar entre muntanyes
A on no existeix la llum.
No crec que els teus llavis ploren,
Quan no besen ningú.
Mai les paraules son enverinades,
Sols la boca ofesa ennegreix el cel.
Mai no se si val la pena
Construir somnis d'arena, si el vent,
S'aixeca per erosionar els sentiments.
Sense pols,
Per a viatjar pel temps,
Sentin-me presoner
De quantes coses
M'ofegaven per trobar-me a mi mateix.
Nedar contra corrent,
Amb barquets de paper.
Pel riu d'un cor
Que es resistia i que es moria,
sense pols.
No crec que els meus ulls no ploren
Quan vegin amaneixer sense vore't a tu.
No crec amb nits que s'obliden
De tot el que hem viscut.
L'aigua salada impregna la nostàlgia,
Amb llàgrimes que estimen tot bon record.
I no cal mirar enrere;
I no puc amb les cadenes, si el vent,
S'aixeca per erosionar els sentiments.
Sense pols,
Per a viatjar pel temps,
Sentin-me presoner
De quantes coses
M'ofegaven per trobar-me a mi mateix.
Maleïda siga la carta quan parla de dol;
Maleïdes siguen les hores que endureixen el cor.
Autor(es): Pep Vila